Mn. Jordi Orobitg és rector de la parròquia de Santa Maria Assumpta de Merlès, a la diòcesi de Solsona. En el temps de la celebració del Concili de 1995 era rector del Seminari de Solsona.
—Com recorda la seva vivència del Concili?
En primer lloc, com una gràcia de creixement personal. Al mateix temps, fou una experiència eclesial de primer ordre, marcada pel guiatge de l’Esperit que impulsava les esglésies amb seu a Catalunya a intentar respondre als reptes del moment i a voler fer més presents i actualitzats, ara i aquí, els ensenyaments i les intuïcions fonamentals del Concili Vaticà II. Crec poder afirmar que fou un exercici sinodal d’esglésies germanes per fer efectiva la recepció del Concili Vaticà II a casa nostra, en un clima de fraternitat, responsabilitat i llibertat.
—Després d’aquests vint-i-cinc anys, com veu l’Església a Catalunya?
Com sigui que els temps són extremadament canviants i el context vital (cultural, social, polític, econòmic, religiós,…) molt diferent d’aquella segona meitat dels noranta, ens cal afinar de nou l’orella i el cor evangelitzador per escoltar l’Esperit i intentar descobrir cap on Aquest vol menar-nos. Febles i fràgils com som, crec que ens cal pregar, pensar, discernir, planificar i actuar, amb els nostres bisbes al capdavant i ben units.
