Roser García, va participar al Concili Provincial Tarraconense com a delegada de catequesi del bisbat de Lleida. Actualment és col·laboradora en temes de comunicació d’aquesta diòcesi.
—Com va viure el Concili Provincial Tarraconense?
Amb molta il·lusió, molt agraïda per poder participar-hi. Era per a mi una experiència totalment nova. Aquesta vivència de fe, com a membre de l’Església diocesana i en comunió amb les vuit diòcesis catalanes, va ser molt enriquidora, va ser una vivència profunda de comunió eclesial. Recordo com un moment dels més importants l’entrada a la catedral de Tarragona el dia 21 de gener de 1995.
—Què creu que va aportar a l’Església catalana?
Una forta experiència de treball conjunt començat a cada diòcesi i seguit durant vuit caps de setmana a Sant Cugat del Vallès. Foren dies intensos, amb moments forts de pregària, escolta, reflexió i debats. En van sortir les 170 resolucions. Cada església particular durant els anys següents tenim presents les propostes i es van concretant.
—Què podem recuperar d’aquelles sessions per l’Església actual?
Que el treball de conjunt quan es busca fer un servei a tothom i es té clar l’objectiu és molt important. Una Església que vol ser fidel a la seva missió ha d’atrevir-se a deixar-se qüestionar per la realitat, i obrint-se sempre a l’Esperit Sant, oferir la Bona Nova de l’Evangeli a tothom.
