La Llibreria Empúries de Girona va acollir, ahir dijous al vespre, la presentació del llibre “Als 25 anys del Concili Provincial Tarraconense. Amb fidelitat i amb llibertat”, una proposta d’Aureli Ortín i Montserrat Coll que vol donar veu als participants del Concili Provincial Tarraconense de 1995. L’acte va comptar amb les intervencions del bisbe Francesc; Dolors Puigdevall, directora de Càritas Diocesana de Girona i membre del CPT; Antoni Calvó, membre del CPT; Mn. Aureli Ortín, coeditor del llibre i membre del CPT i Marcel·lí López, com a representant de l’Editorial Claret.
Mn. Ortín va parlar del contingut de les aportacions dels més de seixanta testimonis que van respondre a la carta que enviaven, ara fa un any, ell mateix i Montserrat Coll (coeditora del llibre), a tots els participants actius del Concili Provincial de 1995. A part de commemorar els 25 anys del Concili, volien donar veu a tots els que havien estat protagonistes d’aquell esdeveniment, preguntant-los si volien manifestar com l’havien viscut, què creien que faltava per aplicar i què suggerien, avui, per la vida de l’Església de les diòcesis amb seu a Catalunya. Va afegir que pels membres que van respondre, participar-hi va significar “una experiència eclesial extraordinària, una responsabilitat i un privilegi”. Dels aspectes positius en van destacar l’esforç coordinat de les diòcesis per aplicar el Vaticà II, el treball preparatori, la llibertat d’expressió oral, la convergència a favor dels més pobres i marginats, i el marc de pregària i de fe.
Dolors Puigdevall, membre participant del Concili, va recordar la vivència prèvia a l’esdeveniment com un moment àlgid de reflexió, diàleg i moviment. “El Concili em va fer tocar de peus a terra pel que fa al coneixement de l’Església catalana i també hi vaig viure moments únics de fe i eclesialitat” va dir. En el llibre explica que el Concili va suposar una experiència i visualització de formar part d’una Església específica, la catalana. Antoni Calvó, també membre del Concili, va afirmar que per ell havia estat “una experiència d’aquelles que marquen, d’aquelles difícils de compartir per tot allò que suposa” i alhora havia estat “una gran responsabilitat”. Va coincidir amb Puigdevall en el fet de que la fase diocesana va ser una etapa molt dinàmica i interessant i va suggerir que calia rellegir el Concili, revisar-lo i actualitzar-lo.
Finalment, el bisbe Francesc va explicar que per ell el Concili havia estat un acte de fe, un do de l’Esperit Sant. “Convocar el Concili, el treball diocesà, la celebració de les sessions conciliars, les resolucions i tot el conjunt no va ser altra cosa que un do de l’Esperit Sant” va dir. Va afegir que el Concili va ser un acte de confiança en les possibilitats de les nostres Esglésies. “Es va creure en les possibilitats de laics, religiosos i el clergat de les nostres Esglésies” va afirmar. Segons ell, el Concili va provocar un apropament de persones i va significar deixar-se interpel·lar per la vida de la gent.
“Als 25 anys del Concili Provincial Tarraconense. Amb fidelitat i amb llibertat” el podeu adquirir a la Llibreria diocesana Casa Carles de Girona, a la plaça del Vi, nº2.
Font: Bisbat de Girona
