Francesc X. Rius és un laic de l’arxidiòcesi de Tarragona que va ser membre de les ponències del Concili Provincial de 1995, representant la nostra arxidiòcesi. Per a ell, viure el Concili va ser una oportunitat més de creixement personal i col·lectiu.
—Quina va ser la seva tasca durant la celebració del Concili Provincial Tarraconense?
La meva tasca va ser gairebé més intensa durant la fase de preparació que en la fase de sessions del Concili. Vaig tenir la sort de poder treballar en la proposta del capítol tercer «La sol·licitud pels més pobres i marginats» amb Mn. Antoni Maria Oriol i Tataret i Pilar Malla. Ens vam reunir nombroses vegades per tal d’anar extraient i sintetitzant les respostes dels qüestionaris. Estava en mig de dos «monstres» del tema, un des del punt de vista de la doctrina social de l’Església i altra des de l’experiència i saviesa que li donava la direcció de Càritas diocesana de Barcelona.
—Com el va viure?
Recordo que el vaig viure com una oportunitat més de creixement personal i col·lectiu. En aquell moment em semblava que la meva experiència a la Càritas Diocesana de Tarragona era bastant curta però que hi tenia de contribuir amb tot el que podia aportar-hi. Ara potser valoro la meva motivació i la força que donava la joventut.
—Quins fruits creu que ha donat en l’Església que peregrina a Catalunya?
Segur que molts, però no han pogut evitar la crisi tant forta que estem patint actualment a la nostra Església. No ho vam saber preveure i no vam poder prendre les decisions oportunes per contrarestar-la.
