En l’inici del vint-i-cinquè aniversari del Concili Provincial Tarraconense, la doctora en Filosofia per la UAB i exdirectora General d’Afers Religiosos de la Generalitat, Montserrat Coll i el diaca permanent Mn. Aureli Ortín han publicat el llibre «Als 25 anys del Concili Provincial Tarraconense. Amb fidelitat i amb llibertat» (Ed. Claret). Un recull de 67 testimonis de persones que van participar activament en el Concili Provincial de 1995.
L’acte de presentació va tenir lloc el passat dijous, dia 23 de gener, a la Casa dels Concilis de Tarragona i va comptar amb l’assistència del Sr. Arquebisbe, Mons. Joan Planellas; del qui va ser secretari adjunt del Concili, Mons. Miquel Barbarà; del director de l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós, Dr. Joan Miquel Bravo; de la Dra. Montserrat Coll, coeditora; i del representant de l’Editorial Claret, Sr. Marcel·lí López.
Els editors d’aquesta publicació van preguntar als membres conciliars com van viure aquell esdeveniment, què falta per a la seva recepció completa i què suggereixen per al futur de l’Església a Catalunya. Segons va explicar la Dra. Coll, «les respostes que conté el llibre qualifiquen el Concili d’experiència eclesial extraordinària i de temps d’esperança, valoren la seva celebració i lamenten el retard de la recognitio i que encara no s’hagi aplicat del tot. A més, demanen una millor coordinació interdiocesana i una Església més fidel a Jesús i a l’Evangeli». Segons la coeditora del llibre, d’entre les resolucions que es diu que no s’han dut a terme sobresurt la número 142, que urgeix les Esglésies amb seu a Catalunya a trobar la solució jurídica que expressi el treball pastoral conjunt.
Arquebisbe Planellas: «Ens cal fer una recepció actualitzada»
El pròleg d’aquesta publicació ha anat a càrrec del Sr. Arquebisbe, Mons. Joan Planellas, el qual desitja que aquesta commemoració no sigui un record del passat ni un simple aniversari sinó que «anem fent una recepció actualitzada» de les resolucions. Mons. Planellas, que aleshores era un jove prevere del bisbat de Girona, va explicar que «l’esperit ens reunia tots junts com a Església» i anhela aquest mateix tarannà en l’actualitat. «Que ens serveixi per acarar el present i el futur de la nostra Església», va dir. L’arquebisbe Joan també va voler retre homenatge a l’arquebisbe Ramon Torrella del qual va destacar «la seva audàcia i gosadia a l’hora de convocar el Concili».
Un procés sinodal in crescendo
Per la seva part, Mons. Miquel Barbarà, es va centrar en els antecedents del Concili de 1995 fent èmfasi en què es va tractar d’un procés sinodal que venia de lluny. «Aquests antecedents es van accentuar molt als anys setanta i vuitanta del segle passat. Va ser un procés in crescendo, de treball de conjunt i de convenciment d’unitat pastoral que ens va portar fins al Concili com un fruit madur», va explicar. També va destacar, en aquest sentit, el gran treball dels arquebisbes Pont i Gol i Torrella.
Mons. Barbarà va aportar molts detalls significatius i fets concrets de tot aquest procés i treball previ puntualitzant que, malgrat la consulta sobre els possibles temes, on hi van participar més de seixanta mil fidels, els bisbes sí que sabien quins temes volien tractar, a diferència del que s’havia dit. També va fer saber als presents l’origen del lema triat per al Concili «Esperit, què dius a les Esglésies de la Tarraconense?» Va ser una frase pronunciada pel P. Miquel Estradé, monjo de Montserrat, en una trobada d’espiritualitat, que posteriorment Mn. Miquel Barbarà va proposar com a motivació per a la celebració del Concili a l’arquebisbe Torrella.
L’edició d’aquest llibre ha coincidit amb la publicació de la reedició dels Documents i resolucions del Concili de 1995 (Ed. Claret), una edició comentada amb motiu d’aquesta efemèride.
