Se celebren 25 anys del Concili Provincial Tarraconense. Un moment assenyalat pels deu bisbats amb seu a Catalunya. Per això la Dra. Montserrat Coll i Mn. Aureli Ortín han volgut escriure un llibre expressant les opinions dels membres que hi van participar. En aquesta publicació s’hi trobarà què es va acordar en aquest concili, què s’ha complert i quines coses cal millorar o establir. A més ha pogut comptar amb el pròleg de l’arquebisbe primat de Tarragona. Mons. Joan Planellas que situa el Concili i la seva convocatòria en el seu marc i destaca la seva actualitat.
L’Ateneu Universitari Sant Pacià ha acollit la presentació del llibre “Als 25 anys del Concili Provincial Tarraconense. Amb fidelitat i amb llibertat”. Un acte presidit pel Cardenal Lluís Martínez Sistach que va comptar amb la participació del bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sergi Gordo, el degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, Dr. Joan Torra i, finalment amb el claretià, Dr. Màxim Muñoz.
25 anys del Concili
“Fa poc més de 25 anys els cristians i cristianes de la nostra terra vam ser cridats pels nostres bisbes per col·laborar amb ells en la preparació d’un Concili Provincial” començava dient Mn. Aureli Ortín. Per dur a terme aquest concili, els bisbes van voler consultar els fidels sobre els temes que s’havien de tractar. Després de més de 60.000 respostes es van concretar quatre grans temes que es van tractar durant aquells dies i que finalment, 200 persones van acabar d’expressar juntament amb altres qüestions que afectaven l’Església.
Anàlisi del Concili Provincial Tarraconense
En acostar-se els 25 anys de la seva celebració, la Dra. Montserrat Coll i Mn. Aureli Ortín van voler tornar a sentir les veus dels qui hi havien estat presents. “Vam pensar que seria bo preparar el que ha resultat ser aquesta publicació que presentem, i ens vam proposar treballar-hi conjuntament” assegurava Mn. Aureli a la presentació del llibre.
“Es tractava de commemorar els 25 anys del nostre Concili demanant als seus membres com el van viure, què creuen que falta per aplicar i què suggereixen avui per a la vida de l’Església de les diòcesis catalanes” expressava la Dra. Coll. Finalment, van aconseguir la resposta de 67 membres d’aleshores.
Punts positius i negatius
D’aquestes respostes, es troben de positives però també de negatives. “Diuen que va ser una experiència eclesial extraordinària; una responsabilitat i un privilegi; i que els va permetre conèixer i valorar el conjunt de l’Església a Catalunya” assegurava Montserrat Coll. Pel que fa a les respostes negatives es poden agrupar en temes molt concrets. “No s’ha treballat prou en l’evangelització i en la revitalització de les comunitats cristianes, ni a favor dels més pobres i marginats. No s’ha involucrat prou els laics en la vida de l’Església, no s’ha reconegut com cal la participació de la dona i no s’han dut prou a terme les resolucions sobre els drets dins l’Església” indicava l’autora.
Reptes de futur
Finalment, hi ha l’esperança de solucionar els problemes passats. Mirant al futur es van agrupar dos capítols: un treball interdiocesà i una renovació de l’Església. En el primer cas els membres del concili han demanat “més unitat entre les diòcesis catalanes; una convocatòria per posar en comú els reptes i temes candents, i dotar de personalitat jurídica la Conferència Episcopal Tarraconense”. Pel que fa a la renovació de la institució els membres demanen “una Església més fidel a Jesús i a l’Evangeli: missionera, acollidora, alliberadora, senzilla i oberta, sinodal, joiosa, esperançada i sense por”.
